Eva Marichalar Freixa

Parelles Artístiques. Experiències creatives per la salut mental. Desena edició.

Inauguració: 3 de març de 2016 al Col·legi d’Arquitectes de Vic (Plaça Bisbe Oliba, 2)
El proper 3 de març em trobareu a la inauguració de l’edició 2015-2016 de Parelles Artístiques de la qual enguany hem format part amb Deriva Mussol. Com a peça final d’aquest període d’exploració de la ciutat i de creació de nous vincles personals presentem una obra visual amb la col·laboració del músic i realitzador Xevi Vila. L’exposició es podrà veure fins el 31 de març i a continuació farà un recorregut per altres espais del territori català. Més info aquí.

...

Eva Marichalar Freixa-de quan no magradaven els llencols

De quan no m’agradaven els llençols
–Performance–

Performace

Una acció-relat de Virginia Fochs per al Grand Tour.
La Virginia va aparèixer quan es va morir la meva àvia. Uns anys després, va morir el meu avi. I entremig, vam deixar de tenir la casa del Passeig Sant Joan 87 de Manlleu. Va ser com si la meva infantesa s’anés esvaint i alhora m’atrapés en el seu record. Del 29 al 31 d’agost caminaré una part del recorregut del Grand Tour de Nau Côclea. Durant el camí, amb la Virginia escriurem un relat sobre un llençol que compartirem en algun punt del camí que ens ha de dur fins a Figueres. Entre les línies del llençol, una confessió.

...

Eva Marichalar Freixa-Cercar lescenari Salt

Cercar l’escenari a Salt
–Arts de carrer–

Deriva Mussol, Jordi Lafon

Una proposta de Deriva Mussol
11 de setembre de 2015, sortida a les 19.30 de la Biblioteca Lu Bohigas (La Coma Cros) del C. de Sant Antoni 1 de Salt (Girona).
Cercar l’escenari proposa sortir a caminar en silenci i deixar-nos sorprendre pels escenaris i escenes que ens vagi regalant la nostra imaginació. L’observació pausada i atenta ens obre la porta al diàleg amb la nostra memòria, les nostres experiències, les nostres sensacions i amb la sorpresa. Què hi ha de nou en allò que creiem conèixer? Què s’amaga darrere la vida quotidiana dels nostres carrers? Quins mons travessen els marges de la ciutat que dia a dia ens veu córrer d’un cantó cap a l’altre? Caminar la ciutat és obrir la porta perquè ens passin coses, és viure l’aventura d’allò que no esperes, investigar allò que se’ns resisteix a fer-se visible. Després d’una hora de recorregut a la deriva ens trobarem perquè qui vulgui ens pugui oferir el seu relat d’aquells escenaris, aquelles escenes que el caminar haurà revelat i fet presents.

...

Relleus a FiraTàrrega 2015

Deriva Mussol, Jordi Lafon

El proper 11 de setembre de 2015 em trobareu a FiraTàrrega presentant amb Deriva Mussol la nostra acció #relleus. Sortirem a les 10 del matí de la Plaça del Carme.
Relleus és una proposta participativa que invita a caminar per la ciutat d’una manera lúdica . Com cada vegada que ens disposem a dur a terme una acció, activarem nous paràmetres que haurem dissenyat específicament pel lloc i que explicarem breument abans de començar. Cal venir amb tot a punt per caminar sense pausa durant aproximadament una hora. Porteu calçat còmode, una mica d’aigua dins una bossa lleugera i roba adequada segons el temps previst (en cas de pluja no se suspendrà).

...

La manta màgica
–recerca–

Arts aplicades, Docència, Educació infantil

El mes de juny de 2014, les mestres Pilar Trabal i Glòria Mora em van convidar a la seva aula 3-6 de l’Escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer (Barcelona). Fa temps que juntament amb altres companyes ens trobem per conversar i dur a terme diferents propostes i accions educatives. Aquells dies jo els havia parlat d’algunes de les sessions que havia dut a terme amb els infants de l’Escola Andersen de Vic, en el marc de l’assignatura del Grau d’Educació Infantil, Desenvolupament Psicomotor i Expressió Corporal, i vam pensar en també dur-ho a terme amb els infants de la que llavors era la seva escola. Les activitats que jo sovint havia anat presentant a les alumnes sorgien d’un llibre d’edició alemanya que m’agradaria poder traduir i pel qual no sé si trobaré mai temps per fer-ho. De moment, aquest és un primer pas per poder compartir en la nostra llengua una de les primeres activitats que hi vaig poder descobrir. La descripció que continua és una síntesi de la informació que apareix al llibre i de la meva experiència, no és en cap cas una traducció directa del text original.

Marquardt, Petra Paula; Jerg, Stefanie (2010). Theaterspielen mit Kindern ab zwei Jahren. Cornelsen Verlag: Berlin.

...

Eva Marichalar Freixa-Zero-Corpologia 16

Zero
–Performance–

Arts en viu, Corpologia, Virginia Fochs

Llegeixo a la pàgina 74 del meu llibre Momo de Michael Ende que em van regalar l’any 1984 quan tenia 11 anys:

Nadie se daba cuenta de que, al ahorrar tiempo, en realidad ahorraba otra cosa. Nadie quería darse cuenta de que su vida se volvía cada vez más pobre, más monótona y más fría. Los que lo sentían con claridad eran los niños, pues para ellos nadie tenía tiempo. Pero el tiempo es vida, y la vida reside en el corazón. Y cuanto más ahorraba de esto la gente, menos tenía.

...

Aprendre amb la deriva: Una mirada compartida
–Publicació–

Caminar, Deriva, Deriva Mussol, Publicació, Recerca

Aquest article a dues veus mostra la trobada entre dues experiències en educació i recerca a l’entorn de la pràctica de caminar a la deriva. Des d’un marc referent que ens ajuda a situar el fet de caminar i la deriva com a pràctiques educatives, presentarem una síntesi dels nostres respectius treballs, l’intercanvi dels quals ens ha dut a construir una primera aproximació del que podem anomenar una “pedagogia de la deriva” i a apuntar-ne unes primeres línies.

...

Ocells en la tempesta
–Relat–

Relats, Virginia Fochs

I en la finestra els ocells es recargolaven sobre els núvols i se sentia un primer tro. La claror fora, la foscor dins, la mirada fixa i aquell balanceig que convertia el marc [de la finestra] en un contorn borrós i empampallugat.

...

Mareig
–Relat–

Passeig Sant Joan 87, Relats, Virginia Fochs

Cada cop que deixava de respirar li venia un mareig. El cor li pujava al coll i li tornava a caure de cop fent mitja voltareta. Volia ser forta. La seva àvia estava dient adéu i no era moment per espantar-se. Tocava ser forta. Però es marejava. La seva àvia estava dient adéu i no era moment per espantar-se. Volia ser forta. El cor li pujava al coll i li tornava a caure de cop fent mitja voltareta. Cada cop que deixava de respirar li venia un mareig.

...

Eva Marichalar Freixa - Estem venint - 01

Estem Venint
–Performance–

Arts en viu, Corpologia, Jordi Lafon

Estem venint és una acció que posa en comú varis elements per escenificar una presència anticipatòria. El viatge a peu de Vic a Barcelona entre un pare i un fill, en Jordi i en Teo, és anunciat per l’Eva a l’escenari de l’Antic Teatre de Barcelona. Mitjançant una trucada telefònica, l’Eva posa en relació al públic i els caminants per compartir, encara que sigui uns moments, una experiència de cos i territori en temps present.

...