Aquest podria ser un relat de tots nosaltres. De totes nosaltres. És un petit gest de generositat, de descoberta de l’altre. De comprensió. Els ulls embenats ens porten a la necessitat de confiar en qui tenim al costat, fent-lo i fent-la partícip d’aquest camí desconegut que ens durà a noves coneixences, a noves maneres de relacionar-nos des de l’escolta dels sentits i els seus ritmes naturals. Som aquí, estem presents. Prenem responsabilitat com a persones i ens ajudem. Tenim cura l’un de l’altre. Després d’un any i mig de començar a compartir proposta artística, vam dur a terme aquest gest que ens dóna la mirada i la consciència d’allò que abans hem sentit i après junts.

...